4 mesos 4 morts


Escrit del 3 d'Octubre de 2013, Lleida
 
4Mesos 4Morts
 
Les presons no es reformen es destrueixen.  No a les presons, ni la de Ponent ni cap!
JUNTES CONTRA LES PRESONS
 
En els últims 4 mesos a la presó de Ponent han mort 4 persones. Totes les morts han estat en situacions estranyes i les versions dels carcellers no quadren. Els mossos d'esquadra diuen que investigaran; però aquestes investigacions consisteixen en donar la màxima veracitat a la versió dels pressumptes assassins, els carcellers.
 
No hem d'oblidar que una acusació d'homicidi és difícil d'assumir i menys per una institució de l'estat que desplega totes les eines corporativistes i legals al seu abast per encobrir la brutalitat que hi hagi hagut entre les gàbies. Doncs la presó és una gran empresa en la que tots els seus tentacles estan creats per exercir el seu poder impunement. De la mateixa manera que existeix complicitat entre metges, educadors i psicòlegs amb els carcellers, també existeix la complicitat entre policies i carcellers. Per no parlar del jutge de vigilància penitenciària, que a pesar de les reiterades denúncies per tortura mai ha trepitjat la presó de Ponent. En estranyes ocasions un metge extern ha pogut visitar  aquelles preses que han rebut pallisses, en la gran majoria de casos els metges de la presó  han aplaçat indefinidament una visita o simplement han falsejat els informes. Recordem també la situació d'aquelles preses malaltes que porten la vida intentant aconseguir el seu historial mèdic, l'única prova que demostra la tortura que suposa la desatenció médica. I a totes aquelles preses terminals que les han deixat en llibertat dies abans de que morissin, després de tractar-les durant anys en condicions pèssimes. Morts lliures; per que no constin dins de la llista de morts dins de la presó. L'ultim exemple més pròxim, ha estat el de Joaquin Manrique, pres en lluita que des de l'octubre de l'any passat no revia ni l’atenció ni la medicació necessària, fet pel qual el mateix pres es va posar en vaga de fam i es va obrir denúncies per via judicial, finalment va sortir al maig d'aquest any i va morir el 4 de setembre.
 
Aquestes 4 morts coincideixen amb la sentència del primer judici de la història de l'estat espanyol contra alguns carcellers per maltractar durant el motí de la presó de 4 camins de 2004 a persones preses, aquest judici es va celebrar al maig d'aquest 2013. Les denúncies van poder tirar endavant després d'una gran pressió de l'opinió pública, el motí es va produir per la situació insostenible de tortura que es vivia dins. La sentència no reconeix tortures en les pràctiques dels carcellers, sinó “atemptat contra la integritat física” i condemna entra altres a Xavier Martinez Redondo, que llavors era subdirector mèdic. Aquest home ha estat condemnat per 7 delictes, això sumaria 3 anys i mig de presó i 14 anys d'inahabilitació, però com recorda la sentència, el jutge molt atent: “el màxim efectiu de compliment no pot excedir a ...” en resum, cumpliria un màxim d'any i mig, i 6 d'inahabilitació.
 
Els fets pels que suposadament està condemnat (suposadament, ja que han recusat la setència i veient com esta el pati, segur que mai acabarà complint cap condemna) varen passar al 2004 a la presó de 4 camins, però què ha fet Xavier Martinez fins aquest 2013?? Ni més ni menys que estar a la presó de Ponent.
Entenem que aquest judici contra els carcellers de 4 camins ha estat una maniobra per demostrar a l'opinió pública que es castiguen els carcellers que no fan bones pràctiques, igual com esta passant en altres sectors laborals com la classe política. Però sabem que no són carcellers aïllats els que practiquen la tortura, sinó que és generalitzada. Que la institució carcelària posa els mitjans necessaris per una tortura psicològica i física permanent a totes aquelles que estan preses.
 
Angel A. Berrio, mort el 24 de Juliol de 2003.
Ruben Palma,  mort el 15 de novembre de 2004.
Juan José M. V. mort el 17 de juny de 2005.
Carlos Molina,  mort el 2 d'Agost de 2006.
 
I podríem seguir. Morts de la presó de Ponent. A pesar de les denúncies de les famílies mai s'ha aclarit el que va passar. I es que les famílies dels morts de la presó es gasten milers d'euros en advocats i judicis durant anys sense treure res més que la impotència de veure que han començat una lluita contra un monstre dissenyat per a sobreviure i mantenir-se, una lluita sense final. La majoria de famílies que han tractat de visibilitzar la tortura o s'han enfrontat a la presó han conegut les amenaces i la capacitat repressiva de l'estat de ben aprop. La mafia carcelària és una realitat, el capitalisme més extrem de les presons; augmentant gairebé a 100.000 les persones preses, quant als 80 n'hi havia la meitat, amb tallers laborals privats amb salaris d'esclaus, amb desatenció mèdica i sobremedicació amb recepta promocionada per la màfia farmacèutica. I es que les presons mouen molts diners, per exemple els monopolis de Telefonica o Banco Santander, els negocis d'empreses de seguretat o alimentici, o l'especulació immobiliària. Passejeu-vos per Tàrrega, veureu el boom immobiliari després de l'anunci de la construcció de la presó, o aneu a les afores de Tarragona, veureu una presó immensa, caríssima i buida.
 
No només volem visibilitzar i deunciar la situació, si no que també fem una crida a la solidaritat i el recolzament mutu, l'única forma de fer front a la impunitat i la repressió; la presó necessita que les famílies de les persones preses se sentin soles. Les coses clares, cada cop és més facil entrar a la presó per multes de trànsit, per impagament, per un petit furt o per denúncies inofensives. Recordem que els assassins i violadors són menys del 10% de les preses, i que la reinserció és una careta de l'estat del benestar. Mai es podrà ajudar a algú entre 4 parets i en una situació de submissió i coacció permanent, deslligat de totes les seves persones estimades i compartint el dia a dia amb estomacs agraïts, carcellers. Disposats a tot per diners, utilitzant la violència legal per aconseguir allò que volen o per descarregar les seves frustracions.
 
No més assassinats a les presons, ni més persones morint dia a dia entre reixes! No volem la presó de Ponent, ni en volem cap! Ni tampoc el sistema que les necessita, que vol que vivim amb por permanent de no trepitjar la línia de la il·legalitat: seguint pagant les factures, els impostos, seguint respectant els abusos laborals, sexistes, policials, les diferències econòmiques i la cronificació de professions menysvalorades pels mercats financers, exaltant i reconeixent econòmicament professions que empobreixen la naturaleza i creen necessitats humanes contradictòries per la seva supervivència.
4 Mesos 4Morts vol contribuir en aquest moviment social que no vol presons ni aquí, ni enlloc. Perquè la Presó és Tortura. No ha de morir ningú més a la presó, per aixó no hi ha d'haver presons!
 
Ens unim a la convocatoria del...
9  DE NOVEMBRE
MARXA DE TORXES CONTRA LA PRESÓ DE PONENT
i de suport a totes les victimes de la presó
quedem a les 19:00 hores al parking del camp d'Esports de Lleida



No hay comentarios:

Publicar un comentario